PROVOCATIU, IVA adj.

Que té la propietat o virtut o eficàcia de provocar o excitar a fer alguna cosa.

"E aquesta temprança e continencia es enemiga de viandes superflues, provocatives a luxuria..."
Canals, Antoni Valeri Màximo 855, lib. II, tit. I

"Aci pot entendre vostra devocio que hom deu legir libres aprovats, no pas libres vans, axi com les faules de Lançalot e de Tristany, ni l romans de la guineu, ni libres provocatius a cobeiança..."
Canals, Antoni (traductor) Lletra de sant Bernat a sa germana Pròleg